Temps era temps



El somni de Galileu (2009)


En Galileu és un noi que li agrada molt mirar els estels i encantar-se amb les formes que hi veu.

Pel seu aniversari li van regalar un telescopi. Aquell mateix dia va descobrir la superfície de la Lluna, i  va començar a tenir moltes ganes d’anar-hi, acompanyat d’una amiga molt especial: Vull ser astronauta per anar a la Lluna!

Podrà arribar-hi? Amb quins planetes es toparà? Està despert o està somniant?

En una primera part coneixem al nen Galileu: el seu tarannà, els experiments que realitza ..., fins que arriba el telescopi. Aquest és el desencadenant del viatge que ens porta a la segona part, vehiculada a través de titelles de tija, que sobre una petita escenografia de sobretaula ens faran seguir la narració, els personatges i els objectes que intervenen.

Espectacle de petit format amb música i efectes sonors en directe, màscares i titelles.






I ara què fem? (2009)




Es pregunten el Roc i la Mina, els mossos de pista d'aquest circ, quan descobreixen que avui    els artistes no han vingut a fer la funció .Però està clar que alguna cosa s’ha de fer. Però què saben fer? Sobre la "pista" no es pot badar. Com ho resoldran?

Combinat de gags encadenats amb un "total" contingut de circ, evidentment en clau de pallasso: equilibris sobre la maroma. Acrobàcia. Exercici de força. Massa força …? L’home-bala convertit en "granota-bala". Seran capaços de fer tots aquests "números"? El que està clar és que tot plegat si que serà un "número". I això si, amb un acomiadament musical en directe amb l’acordió, el bombo i els platerets.

Espectacle per a un públic comprès entre els 4 i el 12 anys. La seva durada és de 50 minuts. Les necessitats tècniques són: escenari de 6 x 8, 500w de so i 2000w de llum si és una funció en un espai interior.




Silenci 39.1 (2007)




 Bon profit, Miquel (2004)

 

Amb aquest muntatge hem volgut retre un petit homenatge al nen, al treballador, a l’home, a l’amant, al lluitador, … al POETA Miquel Martí i Pol.

Es tracta de tres històries, i a cada una d’elles hi ha un noi com a protagonista. Hi ha poemes del llibre Bon profit!, el poema Plou i fa sol i el poema l’Elionor.

Les tres histories estan representades amb manipulació d’objectes i acompanyament musical en directe: acordió diatònic, flabiol, percussions ...



Les nenes són tontes (2004)



A partir de la recreació dels fets passats a la fàbrica Cotton, amb el conte de creació pròpia de la Maria Lila volem celebrar el Dia Internacional de la Dona Treballadora, amb l'esperança que no calgui continuar celebrant-ho durant molts més anys, per haver assolit la igualtat de gènere en tots els àmbits.
El conte de la Filippa Maromma ens porta a l'univers del circ, que tan ens agrada, amb una història de superació personal.


 Històries ecoil·lògiques (2004)


Amb aquest espectacle pretenem emetre un missatge conciliador amb el nostre entorn i de respecte al nostre medi natural. Adreçat a nois i noies de 5 a 12 anys.

Aquest muntatge es compon:

Ouverture pour le recyclage
Petit concert per a "llaunòfon" i "botel·la". Amb un missatge a favor del reciclatge.

Les cuques de llum
Història de com el Sol i la Lluna són testimonis de la degradació del Planeta blau i veuen una llum d'esperança gràcies a les cuques de llum (amb rap inclòs)
Les dues històries són realitzades en clau de pallasso, amb manipulació d'objectes, titelles reciclades i música en directe.





Contes per a la pau (2003)


Espectacle basat en els valors de la cultura de la pau i de la solidaritat, front els de la competitivitat i l’individualisme. El format en que el presentem és el de narracions teatralitzades, amb una petita escenografia, manipulació d’objectes i efectes sonors i musicals.

Contes per a la Pau el componen les següents històries:

El timbaler del Bruc (Popular)
Com un xicot pot guanyar una batalla sense disparar un sol tret, només amb l’ajuda del seu timbal.

La fera ferotge (Adaptació de la cançó d’Ovidi Montllor)
Quan les feres no són tan ferotges com ens volen fer creure.

La revolta de les lletres (E. Mesa i J. Gispert)

Les lletres d’un diari fan un acte de desobediència a favor de la pau i de la justícia.


Carregat d'orgues (2002)



La Mina i en Roc venen de rodar per tot el món amb el seu circ, estan molt cansats i decideixen quedar-se una estona amb els nois i noies que han trobat. Estan tan bé amb ells que comencen a explicar els contes i rondalles que han sentit en els seus viatges.

Carregats d’orgues és un muntatge pensat per a un públic familiar que combina contes populars i de creació pròpia  representats amb manipulació d'objectes i acompanyament musical.

El repertori de narracions és:

El mariner de Sant Pau de Seguries (Popular, recollida per Verdaguer)

El llop i la rabosa (Popular, recollida per Montserrat Porcar)
Les agulles (Elena Mesa i Joan Gispert)